31.12.10

Meandre

Forats que cauen en forats
de porpra i de magenta.
Han criat molsa les escales 
a les naus de les boires tèbies.

Les ulleres dels astròlegs
només s'entelen d'un sol vidre
i així es vengen de les ostres mudes
que s'empassa la mollera.
Em falten dosis d'espirals
combatent al crepuscle dels herois.
Barques d'un beix escapçat
que xisclen al bassal de les oques.

Desperta, inert,
sobre un canyissar de sucre candi
i les móres negres escupen
lleterades de múrgoles i tritons.

Me n'aniré.
Que em colguin entre una coda sincopada
i una semifusa en un lied de Debussy.

Que res és més trist
que una tovallola sense pelfa
a la pica d'un ós bru.

21.12.10

Barley

                                       The sun brightens tardily
                                       among the pithless reeds.
                                        [Sylvia Plath]


Em graves al subconscient
passats i futurs moments d'olor de cirera.
I jo que m'he deixat les claus a la butxaca
i el canvi per al xampú.

Inerta.

Espera.
Inerta.

I córrer.
I que et caigui silenci salat sobre els braços.
I que esperis el desglaç.
I que t'escapis per l'horitzó de llum
entre la porta i el parquet.

I a fer equilibris al final del cingle.
Cap a perseguir els rínxols del sol.
I fer que no respires.
I deixar anar el peu dret
sobre la brisa.

Que estic fart de comptar rajoles
grogues i arrels de pollancres orfes.
Que encara compto amb els dits
les albades que em taquen el pijama.

Sort que sempre porto llunes,
per si potser encara hi caben
set llàpits sense punxa.

11.12.10

Darrere

                                        Que hay otro ser por el que miro el mundo
                                        porque me está queriendo con sus ojos.
                                        [Pedro Salinas]

Després de perdre sis batalles
i de matar la primavera
vaig desistir de trobar perles
a l'agulla cromàtica de sobre el pit.

M'esperaven moments eterns
dins bucles de Grand Pêche
i fums emboirats de cigarretes
gastades fins a l'hivern nuclear.

La cercava entre els àmbits
més propers a la corona de cian
que em permetien els horitzons de lli
i de paraules seques.

Fràgil i delicada entre
les ombres espectrals dodecafòniques,
li buscava els nusos amb els palmells
i tan sols n'obtenia una constant
marca d'aigua salada.

Buscant campanes de fum,
menjant-me el núvol dolç,
enfocava amb poca llum
el darrere, que poc lluny quedava.

Quan la lluna de bizanci
va esborrar-se'm de la pell
només vaig trobar un llençol fred
i una absència, que era jo.

9.12.10

Bemoll

                                        A dins del pit jo hi tinc
                                        punyals de coloraines.

                                        [Enric Casasses]


Cauen els arpegis de sèptima
al lustre de cordes de vímet
mentre el pont d'enllaç d'ivori
declara un ultimàtum als tapissos.

Fràgil com els negres horitzons aguts
d'un piano d'afinació trista,
així t'interpreto.

I en cada gest,
en cada afecte i en la tendresa,
en aquell cristal·lí que endevenino
rere els iris vernissats de mel i fusta vella,
un record dolcíssim se m'emporta
cap a una esfera infinita
de mantells de purpurina blava.

Venies amb els ulls a les palpentes
i ploraves amb dos cors a la vegada.


7.12.10

Abric

Allà on creix el quart de lluna
que perfila els sostres dels terrats...

Allà on es traspassen els ultramarins
i les arestes del còdols còncaus...

Allà on la brisa és el dors de dits
a les ungles retallades...

Allà on no descansen els turqueses
ni els sospirs que vessen llavis...

Que demà vaig caure en un pou de glaç
que sotjava mitges
i em van suportar les esquenes
que arrambaven les aixetes.
Que empassava pinyols de préssec de vinya
en un confit de terra erma.
Que sindicava petons a les arrugues
de les closques buides de les tortugues.

Que a l'abril tremolava amb una ela
i em vas acollir dins d'una ce.

3.12.10

Focal

L'encens ja no es permuta
a les pupil·les gastades dels oreigs.

Llavors (quan sembla que)
l'esperma de la tardor fecunda fulles
a les crestes de les formigues
i esquinça els hímens de les fades,
llavors, dic,
els udols del llop s'estimben
al pòsit de fang i molsa
que roman a l'hipotàlem.

Per cada focal
vaig perdre un vidre.
Per cada nosaltres
vaig perdre un potser.

Ja carda massa temps
que no (re)velem fotografies.

1.12.10

Rutherford

Titans de magma
flanquegen obusos d'acer;
exèquies saturades de guerrers latents.

Microbis als preàmbuls mòrbids
saturats de tinta xina, espècimens òrfics.
No...

I davallaran a la boca dels místics
les paüres dels incrèduls. Com les aus
que neixen mortes i les nines esqueixades.
És el moment d'arrencar-se les ungles
amb les nits que ja no ens salven
ni els esguards ni les maneres de (per)viure.

Degoteig incessant de nereides 'ran de riba
que cuadullegen els ampits de les finestres
sense marcs ni sols lànguids de solstici.

Un dia vaig néixer.

30.11.10

Murmuris

Es perdien les oclusives
entre els corrents fricatius
i els nius de les guatlles romanien
erts, color de terra aspra.

Es balancejaven els cossos nus
entre les estores i els llagrimals,
entre la tercera epístola i l'apocalipsi.

Que ja fa dies que fa dies
que fem tard a tot arreu,
que ens cremen mots de sutge
als cràters del rostre ateu.
Que les sensacions anàlogues
semblen displicents en els combats,
bandejades del contacte suau dels
pits de cotó fluix.

Eren.
Murmuris de mandarina.

29.11.10

Trossos

Parts de tot.
Còmputs del no-res.

Calendaris.

Només primaveres blanques
i bufandes de terracota,
i les solapes plenes de sal,
i els canells sense dits,
i els pòmuls orfes de tu.

Obituaris de la llum.

Mescles opiàcies d'enyors
on abans queien els mars de coure.
Sospirs de coits minúsculs
a l'estómac de les òlibes.

I revolts
amb línies discontínues.

28.11.10

"Bonica..."

Després de l'inici
comença l'inici del després.

Just en aquell moment en què...

M'acompanyes a repartir rialles?

24.11.10

Torna...

i...

... i tornen els plats de fusta
i els gots tristos, i els armaris de caoba
suen pàtines d'eucaliptus

i...

... i els jerseis coven rius de naftalina
entre la llana i resina a les dents glaçades
i estranyes, com les fotografies
de les cases dels altres

i... potser alguna estona, sí, estona, potser,
alguna, entraràs per aquella porta que
mai vas atrevir-te a obrir i un somrís
de filagarses irisades s'esmunyirà cap al pit
tendre, fràgil i turgent.

Aleshores, de sobte, pretèrits.
Aleshores, de sobte, abans.

"Je suis ici avec toi".

21.11.10

blau... Cel

On.

Sempre cauen els llaços
i es transformen els blancs.

On.

Vies de tren rovellades
fan l'amor amb catenàries despenjades
abans d'una boca gèbrica i gristrista.

On.

Mil·lennis duren menys
que arrencar ones dels oceans bessons.

On.

Les albades persegueixen capvespres
i els somnis ens esperen sensepresssa.


On... a. Vas i véns. Vora el camí del sol.

14.11.10

Ànim... a

Quan sembla que ja no podem
perdre
            res més que l'últim
que ens queda...

Quan sembla que ja no podem
parlar
           res més que la lletra cosida
a la boca...

Quan sembla que ja no podem
aprendre
           res més que el que
ens resta als ulls...


Encara ens podem perdre parlant d'aprendre.

10.11.10

Moebius

De manera que.

De manera que dallonses... que no sempre plouen sempres
ni capvespres d'ordi, civada i llúpol.
Que no albirem miratges d'encares
ni albades sense nosaltres.
De manera que.

De manera que, al fons infinit del capdavall etern,
allà on el final s'ajunta amb l'inici,
allà on apareixem quan caiem al mig
d'un pou d'un conte...
allà, deia, allà hi haurà maneres de.

Als temps plusquamperfets passats
entre rouredes i alzinars.
Tanmateix, i a volta, què.

29.10.10

"Ufff...!", va dir ell

Sabria dibuixar el teu rostre, si en sabés.
Sabria caminar per una estela, si en sabés.
Sabria mirar més enllà de la mirada, si en sabés.

Però les piruletes taronges
no hi entenen, de saber-ne.
Allà, en sé.
Missatges a l'alba.

I un nas d'un rei constipat.

17.10.10

3.00 a.m.

De moment, tot encara té un sentit.

De sentit, tot encara té un moment.

On són els moments? On són els encares?

Són on ets tu.

5.10.10

Tardorejant...

un sol·liloqui de lluna tènue esguardada des de l'ampit de la finestra. 
un març de llauna que amaga abrics de pols i guants de coure.
un si bemol en la menor i color de ginebra.

un cor de mel i cotó.

13.9.10

Allà...

Em mirava. I no la veia.

Era allà. Només. Allà.

Em mirava. I no la veia.

Era allà. Sempre. Allà.


L'estimava. I no em veia.

8.9.10

Sovint

Buscant-te entre aquest món
                                  que em vas deixar
           m'he oblidat de viure

i espero si l'ahir mai pot tornar
darrere un somriure...

6.9.10

Ballem?



Balla amb el seu amor a ritme de fox-trot.
Però ell no és Fred Astaire.

Tampoc ella és Ginger Rogers.

5.9.10

quartsdedotze

Ens hem oblidat tant de viure 
que ara ja tan sols ens queda un mal
                                                record del futur.

I un amor distret.

3.9.10

like Clint Eastwood

la mort tenia un preu.

i jo, en números vermells.

antracita

[1868; de antrac i -ita]

f MINERAL Carbó mineral, el més antic i més ric en carboni, amorf, d'aparença homogènia, fràgil i de fractura irregular, de color negre o gris de ferro.

Hi ha dies en què ens haurien de fer lloc a la taula periòdica...

1.9.10

de vegades...

i quan tot sembla que és, només esdevé. només un ara que ens empeny cap a un etern encara, cap a un cosmos finit pel qual caiem i que ens transporta altra volta al mig d'un quisapon... ple de quisapquè.

que al capdavall de l'infinit, som un "nosaltres" que camina,
una constel·lació dins d'un calidoscopi de pedres d'aquelles de baratillu,
una càmera colorcarbó d'un pneumàtic de bicicleta bh rovellada al garatge.

però som nosaltres. i som més forts, més tendres i més lliures.

perquè nosaltres junts podem fer més gran i més net el nostre món. el nostre món, que tan sols depèn de nosaltres i de les nostres il·lusions.

gràcies per ser-hi. i ser-hi vol dir ser-hi sempre.