30.11.10

Murmuris

Es perdien les oclusives
entre els corrents fricatius
i els nius de les guatlles romanien
erts, color de terra aspra.

Es balancejaven els cossos nus
entre les estores i els llagrimals,
entre la tercera epístola i l'apocalipsi.

Que ja fa dies que fa dies
que fem tard a tot arreu,
que ens cremen mots de sutge
als cràters del rostre ateu.
Que les sensacions anàlogues
semblen displicents en els combats,
bandejades del contacte suau dels
pits de cotó fluix.

Eren.
Murmuris de mandarina.

29.11.10

Trossos

Parts de tot.
Còmputs del no-res.

Calendaris.

Només primaveres blanques
i bufandes de terracota,
i les solapes plenes de sal,
i els canells sense dits,
i els pòmuls orfes de tu.

Obituaris de la llum.

Mescles opiàcies d'enyors
on abans queien els mars de coure.
Sospirs de coits minúsculs
a l'estómac de les òlibes.

I revolts
amb línies discontínues.

28.11.10

"Bonica..."

Després de l'inici
comença l'inici del després.

Just en aquell moment en què...

M'acompanyes a repartir rialles?

24.11.10

Torna...

i...

... i tornen els plats de fusta
i els gots tristos, i els armaris de caoba
suen pàtines d'eucaliptus

i...

... i els jerseis coven rius de naftalina
entre la llana i resina a les dents glaçades
i estranyes, com les fotografies
de les cases dels altres

i... potser alguna estona, sí, estona, potser,
alguna, entraràs per aquella porta que
mai vas atrevir-te a obrir i un somrís
de filagarses irisades s'esmunyirà cap al pit
tendre, fràgil i turgent.

Aleshores, de sobte, pretèrits.
Aleshores, de sobte, abans.

"Je suis ici avec toi".

21.11.10

blau... Cel

On.

Sempre cauen els llaços
i es transformen els blancs.

On.

Vies de tren rovellades
fan l'amor amb catenàries despenjades
abans d'una boca gèbrica i gristrista.

On.

Mil·lennis duren menys
que arrencar ones dels oceans bessons.

On.

Les albades persegueixen capvespres
i els somnis ens esperen sensepresssa.


On... a. Vas i véns. Vora el camí del sol.

14.11.10

Ànim... a

Quan sembla que ja no podem
perdre
            res més que l'últim
que ens queda...

Quan sembla que ja no podem
parlar
           res més que la lletra cosida
a la boca...

Quan sembla que ja no podem
aprendre
           res més que el que
ens resta als ulls...


Encara ens podem perdre parlant d'aprendre.

10.11.10

Moebius

De manera que.

De manera que dallonses... que no sempre plouen sempres
ni capvespres d'ordi, civada i llúpol.
Que no albirem miratges d'encares
ni albades sense nosaltres.
De manera que.

De manera que, al fons infinit del capdavall etern,
allà on el final s'ajunta amb l'inici,
allà on apareixem quan caiem al mig
d'un pou d'un conte...
allà, deia, allà hi haurà maneres de.

Als temps plusquamperfets passats
entre rouredes i alzinars.
Tanmateix, i a volta, què.