31.12.10

Meandre

Forats que cauen en forats
de porpra i de magenta.
Han criat molsa les escales 
a les naus de les boires tèbies.

Les ulleres dels astròlegs
només s'entelen d'un sol vidre
i així es vengen de les ostres mudes
que s'empassa la mollera.
Em falten dosis d'espirals
combatent al crepuscle dels herois.
Barques d'un beix escapçat
que xisclen al bassal de les oques.

Desperta, inert,
sobre un canyissar de sucre candi
i les móres negres escupen
lleterades de múrgoles i tritons.

Me n'aniré.
Que em colguin entre una coda sincopada
i una semifusa en un lied de Debussy.

Que res és més trist
que una tovallola sense pelfa
a la pica d'un ós bru.

21.12.10

Barley

                                       The sun brightens tardily
                                       among the pithless reeds.
                                        [Sylvia Plath]


Em graves al subconscient
passats i futurs moments d'olor de cirera.
I jo que m'he deixat les claus a la butxaca
i el canvi per al xampú.

Inerta.

Espera.
Inerta.

I córrer.
I que et caigui silenci salat sobre els braços.
I que esperis el desglaç.
I que t'escapis per l'horitzó de llum
entre la porta i el parquet.

I a fer equilibris al final del cingle.
Cap a perseguir els rínxols del sol.
I fer que no respires.
I deixar anar el peu dret
sobre la brisa.

Que estic fart de comptar rajoles
grogues i arrels de pollancres orfes.
Que encara compto amb els dits
les albades que em taquen el pijama.

Sort que sempre porto llunes,
per si potser encara hi caben
set llàpits sense punxa.

11.12.10

Darrere

                                        Que hay otro ser por el que miro el mundo
                                        porque me está queriendo con sus ojos.
                                        [Pedro Salinas]

Després de perdre sis batalles
i de matar la primavera
vaig desistir de trobar perles
a l'agulla cromàtica de sobre el pit.

M'esperaven moments eterns
dins bucles de Grand Pêche
i fums emboirats de cigarretes
gastades fins a l'hivern nuclear.

La cercava entre els àmbits
més propers a la corona de cian
que em permetien els horitzons de lli
i de paraules seques.

Fràgil i delicada entre
les ombres espectrals dodecafòniques,
li buscava els nusos amb els palmells
i tan sols n'obtenia una constant
marca d'aigua salada.

Buscant campanes de fum,
menjant-me el núvol dolç,
enfocava amb poca llum
el darrere, que poc lluny quedava.

Quan la lluna de bizanci
va esborrar-se'm de la pell
només vaig trobar un llençol fred
i una absència, que era jo.

9.12.10

Bemoll

                                        A dins del pit jo hi tinc
                                        punyals de coloraines.

                                        [Enric Casasses]


Cauen els arpegis de sèptima
al lustre de cordes de vímet
mentre el pont d'enllaç d'ivori
declara un ultimàtum als tapissos.

Fràgil com els negres horitzons aguts
d'un piano d'afinació trista,
així t'interpreto.

I en cada gest,
en cada afecte i en la tendresa,
en aquell cristal·lí que endevenino
rere els iris vernissats de mel i fusta vella,
un record dolcíssim se m'emporta
cap a una esfera infinita
de mantells de purpurina blava.

Venies amb els ulls a les palpentes
i ploraves amb dos cors a la vegada.


7.12.10

Abric

Allà on creix el quart de lluna
que perfila els sostres dels terrats...

Allà on es traspassen els ultramarins
i les arestes del còdols còncaus...

Allà on la brisa és el dors de dits
a les ungles retallades...

Allà on no descansen els turqueses
ni els sospirs que vessen llavis...

Que demà vaig caure en un pou de glaç
que sotjava mitges
i em van suportar les esquenes
que arrambaven les aixetes.
Que empassava pinyols de préssec de vinya
en un confit de terra erma.
Que sindicava petons a les arrugues
de les closques buides de les tortugues.

Que a l'abril tremolava amb una ela
i em vas acollir dins d'una ce.

3.12.10

Focal

L'encens ja no es permuta
a les pupil·les gastades dels oreigs.

Llavors (quan sembla que)
l'esperma de la tardor fecunda fulles
a les crestes de les formigues
i esquinça els hímens de les fades,
llavors, dic,
els udols del llop s'estimben
al pòsit de fang i molsa
que roman a l'hipotàlem.

Per cada focal
vaig perdre un vidre.
Per cada nosaltres
vaig perdre un potser.

Ja carda massa temps
que no (re)velem fotografies.

1.12.10

Rutherford

Titans de magma
flanquegen obusos d'acer;
exèquies saturades de guerrers latents.

Microbis als preàmbuls mòrbids
saturats de tinta xina, espècimens òrfics.
No...

I davallaran a la boca dels místics
les paüres dels incrèduls. Com les aus
que neixen mortes i les nines esqueixades.
És el moment d'arrencar-se les ungles
amb les nits que ja no ens salven
ni els esguards ni les maneres de (per)viure.

Degoteig incessant de nereides 'ran de riba
que cuadullegen els ampits de les finestres
sense marcs ni sols lànguids de solstici.

Un dia vaig néixer.