22.4.11

Perfet

Em consumo entre la cendra
d'una cigarreta de gel pàl·lid.
Al rostre, s'entelen les lleganyes
als seients d'un bus de matinada,
quan els bitllets lents ja no marquen
les juntures de la boca de vinagre

Demanava als carrers que esperessin
els primers revolts rere la lluna,
allà on les aus covaven matinades de baf calent
i basses d'un bordeus rascat.
Als xamfrans arlequinats
ressonaven les molles dels somiers,
la pólvora gastada als gallets
i la febril sirena d'una ambulància èbria.

Comptàvem per desenes
les tessel·les dels bordells
i xafàvem hores d'espant i basques,
intentant no perdre el còmput
de la litúrgia de les carícies.

A les lloses de la fanguera,
les urpes esgarrapaven nebuloses
de cera fosa i els mobles badallaven
la silueta retallada
d'un bolero a mitja tarda.

Seguint la mimesi del pèndol,
un costal farcit de palla seca,
el vaivé de la corbata de diumenge
i l'abric xopat de pluja.

21.4.11

Deriva

                            "... la importància infinita de tots els ports minúsculs..."
                                     [Balma Badal]

M'empasso una galàxia
de cràters còncaus.
Ja no queden epítets a les parets,
els motius s'ho han endut tot
i les rates esmicolen vigílies
de laments als matalassos.

Només queda córrer la teva lletra inicial
al capdavall del lexema del quart mes.
Marejar les arrugues del coixí
i deixar que em dissolguis
entre les falanges de pruna.

I sí.

Avui he rebut un port minúscul
dins d'una postal sense apòstrofs.
Les àncores senils a les dunes del front.
El retorn de la mar a cada galta.

20.4.11

Gerd

                                 "... esa debilidad del corazón
                                            que confía en nosotros..."
                                            [Luis Garcia Montero]


Se m'enganxa la mantega al paladar
i les vísceres s'encenen a l'estufa.
Xafo les restes de crostes de ceratina
cansades a l'estora verd morera.

El tamboret podrit de tèrmits
quasi no em suporta les natges
ni el pes ploma de les pestanyes.

Penjo la matriu al cantell lliure de les parpelles.
Estrany, permuto oxigen per diòxid.
Ventre per entranya.
S'accelera la ranera de l'agonia.

M'hi empeny com un imant de sal
se sent atret per les hereves del pèlag.
Cala endins, el fred.
Més al fons, l'íntim refugi de la pausa.

Secretament absort,
m'espio les mans plenes de lava:
arestes de metall m'obturen els ventricles.

19.4.11

Homei

Sobre el groc, el somriure
dels pallassos sense circ
desordena paral·lels en arc,
calaixos farcits d'estelles.
Un peu davant de l'altre
i l'abisme sota la planta.
L'impuls t'empeny i arrossegues
el neguit fins al caire de l'infinit,
on les pedres xisclen ofegades
de cautxú i de fums de carboni.

Mig dubte enrere i retorna l'apnea
als narius de les sabates,
l'esbufec raspós a les celles de sutge.
Una empenta i... invisible.
El mirall del mirall sense imatge.

T'enretires a remuntar corrents
per on ja no passa l'aigua bruta
del diluvi que sobreïx de la clivella porpa
i que desemboca a l'epidermis
d'una hamaca al port de l'isòsceles.

Ja no dubtes.
Un bleix d'aire calent.
Dos fars clavats al tòrax.
Tres fraccions de carestia.

Creues.

No creuar és la teva absència.
Un disc verd per als daltònics.
La llengua a la cola dels sobres.

El nostre viure ambreintermitent.

18.4.11

Selene

Em penetres pels artells i les genives,
estès sobre l'asfalt de grumolls negroliva,
cames de terrella i braços sedats
al rovell d'un hemisferi verge,
esperant que em coagulis,
que m'arranquis els cabells,
que em mosseguis els pits
d'on neixen els teus polzes.

M'arribes sinuosa als engonals,
noto el teu batec moll de nit
i banyat d'habitació fosca,
gotes que cremen descalces
allà on les ungles rabegen
de saliva i de rosada.

Em rentes els malucs tacats
d'obagues i rajoles fredes,
d'esperma sec de matinades
que han fet crosta a les vànoves
difuntes, rastre palès
de desferres de miasmes.

Dels lòbuls se m'escolen
regalims de perles esbotzades
pel brogit incessant de les campanes
de vitri, de la gola que tus
herències de ginebra i de safrà.

Llavors, del besllum en fas contorns
d'ombres enyorades d'orbe
i d'òsculs de pau vençuda.

Tu em vas prometre l'eclipsi.
Jo et vaig demanar la lluna.

17.4.11

Pruïja

Després d'amar-te
queden solcs muts als palmells
de les ginestes.
Les façanes es desglacen,
vídues de policrom,
entre desitjos de fulles seques
i pues escapçades d'esbarzers.

M'acabo d'estirar al llit.
Ens hem fet l'amor als llavis
i hem ejaculat somriures de nit
i d'esperances.
I el teu nas que et fa de cor
murmura cels d'ulls
i espurnes de mandarina.

M'ennuego al clot nu
de cada vèrtebra que et ressegueixo,
m'amago al ventre, dins del nus del melic,
i un sender de borrissol
em mena a la deu de tot alè.

Després mossegues comissures
als taps roigs de cada boca
i l'eternitat acaba on comencen
els teus iris.

Continuo bufant-te les parpelles.

12.4.11

Fanal

Si fos de ferro,
oxidaria els paraigües tristos
dels avis que ensumen l'hivern,
les motxilles dels nens sense boca,
les artèries dels penjats.

Si fos de vidre,
ratllaria les cames dels coixos
que puden a cera de missa,
els gerros de fulles violades,
els mercuris difunts de les neveres.

Si fos de plàstic,
desfaria amb pànic la saliva
malalta de la nit de la iguana,
les vanitoses ales d'Ícar,
els botons que et separen del pubis.

Si fos de sol,
cremaria els versos que em plores,
les escames caduques de l'esquena,
les hores d'atzucacs taronges i molls.

Si fos.

Si sóc,
encara he d'existir dins del teu cosmos,
preludi embrionari de l'orgasme,
cuca de llum i d'aigua estancada,
miralls de gebre i de nostàlgia.

11.4.11

Anhel

Es tracta de sagnar cristalls magenta.
Es tracta d'oblidar forma i essència.
Es tracta de córrer a càmera lenta.
Es tracta de sedar l'efervescència.

Es tracta de ser immens en miniatura.
Es tracta d'enterrar-se amb sorra fina.
Es tracta de no perdre el mal d'altura.
Es tracta de penjar-se amb la cortina.

Es tracta de buscar tres peus al gat.
Es tracta d'alterar el camp rotatori.
Es tracta d'escopir a la cara el fat.

Es tracta d'empassar-se aigua salada.
Es tracta de polir albes d'ivori.
Es tracta d'estimar-te en l'abraçada.

10.4.11

Balala

Bes clos del darrer tany,
germen de les boques sense filtre,
allarga la mà que et cerca
entre encenalls de vidres foscos
i pinzells xopats de saba.

Mira com et persegueixen
els blaus quan guardes el vent
prop de les ombres,
quan l'estràbica mirada
no ens condemna a un endemà
buit de nosaltres.

Atansa'm la copa del salze
que caduca de l'arrel,
la dent lasciva contra el llavi
esqueixat de suc de móra,
aquesta raresa de diumenge
que nia del somni de l'úter.

Que només ens queda la tardor
i tres quarts de sístole,
que només em queda un llac
que et naufraga a la retina,
un mig món que comença en els teus dits,
dos llençols que fan set mars
i tres coixins, la nostra nau.

7.4.11

Cerca

Pressa.
Una soga que nua fils
de llana i de crosta seca,
que ofega els paladars
de la gruta de la nit,
apaga un cul d'espelma fosa
que vacil·la dins del
coll balder d'una granota.

És el retall adjunt de l'autèntic
miratge tèrmic que desfà
els colzes de vapor.
Les engrunes que recullen
els coloms malalts de pena
i les gotes que els deuen els oratges.

Per ànsies de perdre el pols
al tosc encís de l'escorça erma
m'he oblidat de dur la canellera
i la cinta que estrenyia l'equipatge.

Que em deia que no traiés 
els molars de l'endoll on m'ajunto amb el cian,
que la fòbia del seu sisme
encara no em tomba els flacs genolls
que sostenen la carn crua
de memento i lletania.

28.3.11

Ucronia

També rebrego papers
on embolico somnis de sidra
i platets de coure d'on cauen
llavors malves i anells de plastilina.

Sota la cremor de la terra aspra
ordeno vides que s'han errat pel sisme
d'on provenen totes les paraules
i, com talp de doble bena,
m'entrebanco quan busco refugi
sota el pont d'una ena coixa,
purgatori de les penes que no suren
i de les hienes sense esòfag.

Atrapat dins del cristall
que fa girar el calisdoscopi,
simetria radiada per granets
de pebre negre,
acluco les hores que em deu
el record de no tenir-te
quan els ampits no s'arrepengen
sobre el meu pit de fils de torba.

I ara dubto entre amagar-me
com un corc entre la feixa
o ser un blanc trist alabastre
d'una pedra a l'escullera.

23.3.11

Floc

Ens separen jerseis de ratlles
i matins de xocolata en pols.
Deambulo, invertebrat, pels laberints
on cada rostre sembla igual
i cada gest, vagament desconegut.
I als mosquits negres dels bassals
se'ls desencaixen les mandíbules
quan et miolen els gats.

Em vas dir que no et busqués
entre la barba cendrosa del vagabund
que no es reconeixia les mans.
I ara se'm parteix la intuïció de l'ombra
quan t'endevino fràgil
rere el retorn de la porta.

Vull que em deixis que m'amagui, temerós,
com els ulls fràgils del cargol,
pels barris que ploren llaunes
i on als parcs els falten reixes.
L'espera al fons d'un got
esquerdat no pot ser més dilatada
que el record que em tens clavat
als costats de cada còrnia.


21.3.11

Al·logen

Aquest vespre l'hivern traït
m'ha estat rosegant l'esquena
mentre el baf de mar calent
m'espremia les artèries.
He arribat on m'han deixat les petxines
i els talls de vidre blau del revers de l'aire.
I em vessava de sodi la ferida
que em clivellava la pell colrada.

I al marge espectral on l'ona exhala
hi he cercat un ver miratge,
uns pantalons farcits d'arena nívia
i una bossa esparracada.

Però l'amar només m'ha retornat
un naufragi en la mirada
i el vapor de lluna morta.

Vinc d'un lloc que no és enlloc
si ser d'un lloc és ser d'aquí.

20.3.11

P(l)any

Quan truquis a la porta,
fes-ho en silenci,
que en els pisos de llumins
els pijames tenen mandra
i badallen els abrics sense boca.

Quan siguis al passadís,
enfila't al perfil de les persianes,
que els horitzons en línia
desfan el marc borrós de la mirada
i maregen els corcs de les capçades.

Quan enceris les rajoles,
esmola el ganivet de l'arítmia,
amb el qual m'esventro el cor
i els fetges dels ànecs quan són cecs.

Quan abandonis els llençols,
espanta la meva nàusea,
acaricia el vers on reposo el cap,
on vaig perdre vint batalles
i les claus de casa teva.

19.3.11

Jònic

Era dijous.
Era dijous i la lascívia d'emportava
      el rovell de les canals,
les bandes ampul·loses de cel pastís
      i els ròssecs de les gemmes
sobre els mugrons rugosos.

Potser ens vam negar
           els malabars de les carícies.
Les gèlides musaranyes
          que ens niaven als llavis de gerds
          topaven amb uns cossos erts
com els cadàvers dels rius.

Només existíem en sèpia
i les columnes ens semblaven
fils encetats de sang de Saturn,
capitells esverlats de guix d'aigua.

Pels porus ens queien
fatigades ciutats callades,
graons mullats
                     de sopa freda
                                       als baixos inundats
d'encenalls de pòmuls suaus.

Després de tot,
qui dels dos volia ser ser,
si ser només era nosaltres?


18.3.11

Hulla

                                  "Jo era en tu"
                                  Paul Celan

Imagino les celles del lèmur,
d'un carbó tosc antracita,
quan balbuceja pleonasmes
i s'entrebanca entre les cordes.

La pluja perboca gargalls
ferrats sobre teules d'uralita.
Tres unces per cada llentia
i mitja pena per les comissures.
Pago amb un bitllet de pena
i amb els retalls de les faldilles.

Que em cabrien tots els tus
en una capsa d'aspirines.
Perquè no hi ha prou quitrà
sota les ametlles
que pugui asfaltar les avingudes
dels teus eixos.

Visc subjugat entre claudàtors.
Al meu món li sobren massa comes
i al teu nom, massa fonemes.


17.3.11

Àcar

Dormia horitzontal sota
els angles morts dels angles morts.
Vorejava les llenques de les crostes,
d'un groc malalt de saxo hepàtic
i amb els ventres de les cames
s'apartava les pútrides escames que els quedaven
                                                        als peixos de la nit.

No en sabia.
Volia criar malves carbassa
al pic rodó de les estalactites,
trepitjar queixals de nata seca
a les boques pastoses dels núvols tendres,
resumir en un telegrama
per què rajaven buides les aixelles,
i qui escopia rosques d'esmalt escurat,
brots de lleganyes que mullaven les voreres
i soldats de peus d'argila.
No en sabia.

Va tornar a penjar l'hamaca
entre un record convex de fang i herba
i el niu corcat de l'aranya vídua
           que es gronxava
                        
de la crossa de l'aorta.

23.2.11

Renard

Cleptòmana d'apologies lliures,
embolcallats en pergamins gastats,
nedaves amb jaqueta
quan al cel hi volíem buscar 
més pa que estrelles
i la mar era una constant
invitació a la fugida.

I nedaves, sí, nedaves
on el fum perd els misteris
i els vidres, l'alè.
On els índexs perden pròlegs
i les preguntes, els per què.

Els martinets de forja,
d'atmosfera cilíndrica,
retrunyien de ferro les urpes
de cola i formigó.
Quan tu,
arrupida entre el tors i els genolls nus,
coïes un cubell de lava verge
entre viaranys perduts a la conca angosta.
Quan jo
drenava aigües fecals
entre guilles famolenques.

Hi ha un lloc, no sé on,
on cada dia és una tarda d'estiu de diumenge.

El trobaré.

22.2.11

Teïna

... que se m'enganxen les lleganyes
als atlàntics mars de crancs de roca,
espigues de llauna oxidada
als camps inerts de la tosca dalla.

Mocadors de ceres Manley
a les andanes i a les vi(d)es,
somnis colgats de catenàries
amb soga fina d'eucaliptus.

Que'm fascina el lòbul
satinat de l'Óssa Menor,
que rellisca quan t'hi corres,
i fas que s'alcin les matinades grises
i marxin els combois de les paraules.

Això.
I la febril mania de comptar faroles
dins dels cràters corall dels teus llavis.


17.2.11

Àlbers

                            Si te vas, los árboles del parque
                                     seguiran muriendo. Y también mi fe.
                                     [Ismael Serrano]


Travesso espais de nits blanques
esperant volar.
Un tros de cel que s'oblida
dins d'un iris trencat de blau.

Escorça esperma marcada
amb el vestigi últim del cigarru.
Espigues difuses per bokeh
a les andanes de la cremallera.

Un univers de postes
i rajoles de llunes seques de pollancre.
Mestrals a les dents de lleó.

El tou de molsa entre les cames,
el filtre opac de les promeses,
el llot ignífug de les basses.


12.2.11

Pestanya

Tanca el puny
i endu-te'm

a reproduir titelles de cel·lofana
a endevinar geerres sense mapa
a humitejar els llavis de maragda
a teclejar sintagmes sense tinta

a allisar els serrells de les cingleres
a sacsejar els cantons de la nevera
a escampar oreigs i un quart de llera
a termometrejar mercuris de gebre

a mandrejar sota la neu malalta
a vermutejar amb un blanc ivori
a violar ginesteres per les ròtules
a ofegar les penes que no suren

a besar els ulls amb les parpelles
a xarrupar els perfils de les olives
a devorar ombres de migdia velles
a declinar solsticis de primavera


9.2.11

Iglú

No em calien ganivets
per esventrar el tel de les aigües.
Encara quedaven talls a les fibres
d'espart i cànem de les cortines.

El cos masegat de l'alfil negre
volava en perpendicular
sobre el roc de l'escullera,
a roda d'un Corvette del 58.

Dimarts al matí vaig perdre
el nord del nord.

Gust de segell d'una carta caducada.

I el meu refugi.
Que es fonia.

4.2.11

Pitiüses

                                 Demà, si de cas.
                                    [Jordi Vintró]


Que no aixeca la pols ni el rastre
ni la darrera ganyota sanglotada.
Li cremaven pires als colzes,
els sufixos sense mots,
les orelles degotant,
esmicolant els ullals
afamats dels licàntrops
al nervi obert.

Un filtre de llum mòrbida,
anul·lada pel contrast del pictograma,
rebotava sobre el níquel de l'arena,
als peus de Júpiter silent.
Genives èbries de sal gruixuda.

Guardaves dins dels braços
ampolles de gebre i neu,
i la teva pell, encara tensa,
tenia un lleu regust de lluna salada.


3.2.11

Quarts

Fa sis quarts que.

I un d'aquesta sola que arrossego
i que em rescata les escames de l'esquena,
els cordills de les sandàlies.

Arrepenjat als fars de la furgoneta
i al fràgil revolt,
que s'esperava a les cantonades dels teus ulls,
que ploren sofre i que amarguen
l'amargor de les ametlles.

Daus de plàstic roig i gomets de tempesta d'estiu.

Quan et vaig sortir a buscar
feia sis quarts que ja no hi eres
i vint eternitats que m'esperaves.
Cortines, que badallaven, anèmiques.
Al porxo, els pardals s'ofegaven en morfemes.

Intentava restar en quinze.
Es desfeien els rellotges.
Parien les lleganyes.
Semblaven els miratges.

Just en el precís instant de ser.


30.1.11

N(v)espres

Cercles.
De llauna i de salitre.

Perles que caven forats
al buit que deixen les arrels a la branca.
Les llunes sense diàmetre ni ritme
copulen sobre els coixins del dits,
càlids i avellutats,
atapeïts i harmònics
com els ferros de les llibretres blaves.

Miques d'asfalt als rellotges,
pneumàtics que derrapen a l'herba
seca, com la boca molla de l'ebri.
Amido amb pams els sortints dels voladissos
i amb la llengua repasso
els contorns de les sabates velles.

M'aixeco.
Orino.
Em tambalejo cap a la soca.
Ahir arribava a collir nespres
de les branques encara tendres.

Els ulls de fusta trobava, sobretot, a faltar.


27.1.11

Suspès

                                     Cuando la muerte quiera
                                        una verdad quitar de entre mis manos,
                                        las hallará vacías.
                                        [Luis Cernuda]


Els talons, esmicolats,
descalços al fang ressec,
l'entranya penjant de la cadira vençuda
que resta tombada sobre l'estora canyella.

Sanefes de serpentines de cera borgonya
als palmellls.
Matalassos d'espines
que rebenten amulets i sacs de fullaraca.
Mareig als colzes
i agulles als tendons.

L'esquena es precipita
a través d'obituaris sense clatell.
Corda d'espart esqueixat
que culmina amb nus de mar.
S'esberlen les vèrtebres amb malls de cendra
i els mitjons puden a argelagues
amb pàtines de rosada.

Camisa de pana oberta,
turba als mocasins
i la pena frígida de saber-se
orfe d'aspectres verticals.
Esternuts de sofre als bessons,
meandres que remunten arcs,
deeses de poma verda.

Sobre la taula,
el crepuscle de la retina
i la carta per firmar.

24.1.11

Gotes

Fa dies que no plou
i les ungles ja fermenten.
Les tangents avorten angles 
i les hienes lladren afonies.

Surto al pati sec de fulles mortes,
espasmes híbrids ofegats en ocre,
pell de llard d'argila.
Una teula de pladur
m'aixopluga dels torrents
que vessen perles d'halita.

Dues ametlles de vidre de cava
maregen les nàusees dels niguls,
cotó de massapà eòlic.
Pels muscles rasurats
davallen ortigues dolces
i menudes cistelles de merlot. 
Saliva resseca als coixins
i el llegat d'Onan sobre el ventre de la nit.

A l'alba,
un laberint d'alè de núvol
que s'escola per la barana conca.


23.1.11

Regalèssia

                                     (...) quan tot era un mantell de buit molt fi
                                        i el negre, un sol color sense cap vora.
                                        [Carles Torner]


Els voler
 
només serveixen per mastegar
genolls de gebre sota el bassal dels ulls.
Per arrencar el plàstic de les cintes verges
i els grumolls de pena als turmells,

per esgarrapar el fòsfor
que escupen els glaçons
pinçats en un dit que supura aigua.

Per fer tremolar els vidres de terrissa
i bastir andròmedes d'espirals.
I amunteguem esclaus de son
sobre les tiges de maragdes,
per bessons d'escorça
amarats de semen d'eucaliptus.

Ja no hi ha cap lloc segur.
Ni la tenda de llençols freds,
ni les membranes dels ànecs,
ni els sòcols polsinosos de fals marbre.

No em vindran a salvar les hores
els potsers de tresquarts,
ni les papallones sensales,
ni els xiclets de menta tèbia.

Transpiro
per coartades de comissures
i tu,
tan tendra,
que et fons en tasses de pomiol
i en sucres xops d'imants d'escuma.

Avanço anant enrere
i les ones em retornen
algues enredades 
i vuit culleres d'enyor salat.


17.1.11

Siena

Capses de llumins que espolsen mosques
invertebrades als envans grocs del fons del fons.
Artèries seques, ales cansades,
mixolídies a la porta.

Per les venes de les crosses
es coagulen els neguits.

Piquets a les entranyes
i dreceres per les conques mutilades.

Misèries a les genives.
Estrips a les sabates.
Migranyes als pulgars.

I aquest mal costum
d'arrencar-se els cabells
a queixalades,
de rebentar panys amb bicicletes,
de desglaçar peücs de parvularis,
de perdonar cicatrius estèrils,

de salvar-te els mots
a cada platja.

6.1.11

És

Quan estimem...
correm per casa amb xandall Puma,
fem malabars amb les mandarines,
recordem l'onze inicial de l'Uruguai del 74,
tenim mitjons al prestatge de les samarretes,
ajudem les velles a travessar el carrer,
comprem Nobel podent comprar Marlboro,
estrenem jerseis de llana amb pèls de gos,
llegim un programa marc,
rasquem la quarta,
follem amb els palmells.

Però mentrestant...
correm per casa amb pijama,
fem malabars amb globus d'heli,
recordem l'onze inicial de les "Carme" 94,
tenim samarretes al calaix dels mitjons,
espantem les velles quan travessen el carrer,
comprem drum i ens falten filtrus,
estrenem bufandes a quinzedagost,
llegim els prospectes mèdics,
rasquem la gola,
follem amb les fades blanques.

Comptem els anys per abrils.


4.1.11

Transeünt

                                    Els estats transeünts se succeeixen
                                       sense ordre 
                                       i tot és tan terminable-interminable
                                       tot és tant i tant és
                                       tot. 
                                       [Silvie Rothkovic]


Enfilo cabdells de llana
al cocsis d'una sargantana
mentre agonitzo, amorf,
sobre l'estora aspre de velcro.

Trànsit dens.
Embús de nusos tangents.
Dec botzina.
Gasolina.


P
L
A
F
!

Travessar.
Vides o zebres.

Amulets de neó.
Carbasses de tinta.
Sua.

Ja torno.
No m'esperis desperta.
Croissants?

Vi.. ra.
No recte.


Dipòsit d'inoxcrom,
al fons a la dreta.
No truqui.