30.1.11

N(v)espres

Cercles.
De llauna i de salitre.

Perles que caven forats
al buit que deixen les arrels a la branca.
Les llunes sense diàmetre ni ritme
copulen sobre els coixins del dits,
càlids i avellutats,
atapeïts i harmònics
com els ferros de les llibretres blaves.

Miques d'asfalt als rellotges,
pneumàtics que derrapen a l'herba
seca, com la boca molla de l'ebri.
Amido amb pams els sortints dels voladissos
i amb la llengua repasso
els contorns de les sabates velles.

M'aixeco.
Orino.
Em tambalejo cap a la soca.
Ahir arribava a collir nespres
de les branques encara tendres.

Els ulls de fusta trobava, sobretot, a faltar.


27.1.11

Suspès

                                     Cuando la muerte quiera
                                        una verdad quitar de entre mis manos,
                                        las hallará vacías.
                                        [Luis Cernuda]


Els talons, esmicolats,
descalços al fang ressec,
l'entranya penjant de la cadira vençuda
que resta tombada sobre l'estora canyella.

Sanefes de serpentines de cera borgonya
als palmellls.
Matalassos d'espines
que rebenten amulets i sacs de fullaraca.
Mareig als colzes
i agulles als tendons.

L'esquena es precipita
a través d'obituaris sense clatell.
Corda d'espart esqueixat
que culmina amb nus de mar.
S'esberlen les vèrtebres amb malls de cendra
i els mitjons puden a argelagues
amb pàtines de rosada.

Camisa de pana oberta,
turba als mocasins
i la pena frígida de saber-se
orfe d'aspectres verticals.
Esternuts de sofre als bessons,
meandres que remunten arcs,
deeses de poma verda.

Sobre la taula,
el crepuscle de la retina
i la carta per firmar.

24.1.11

Gotes

Fa dies que no plou
i les ungles ja fermenten.
Les tangents avorten angles 
i les hienes lladren afonies.

Surto al pati sec de fulles mortes,
espasmes híbrids ofegats en ocre,
pell de llard d'argila.
Una teula de pladur
m'aixopluga dels torrents
que vessen perles d'halita.

Dues ametlles de vidre de cava
maregen les nàusees dels niguls,
cotó de massapà eòlic.
Pels muscles rasurats
davallen ortigues dolces
i menudes cistelles de merlot. 
Saliva resseca als coixins
i el llegat d'Onan sobre el ventre de la nit.

A l'alba,
un laberint d'alè de núvol
que s'escola per la barana conca.


23.1.11

Regalèssia

                                     (...) quan tot era un mantell de buit molt fi
                                        i el negre, un sol color sense cap vora.
                                        [Carles Torner]


Els voler
 
només serveixen per mastegar
genolls de gebre sota el bassal dels ulls.
Per arrencar el plàstic de les cintes verges
i els grumolls de pena als turmells,

per esgarrapar el fòsfor
que escupen els glaçons
pinçats en un dit que supura aigua.

Per fer tremolar els vidres de terrissa
i bastir andròmedes d'espirals.
I amunteguem esclaus de son
sobre les tiges de maragdes,
per bessons d'escorça
amarats de semen d'eucaliptus.

Ja no hi ha cap lloc segur.
Ni la tenda de llençols freds,
ni les membranes dels ànecs,
ni els sòcols polsinosos de fals marbre.

No em vindran a salvar les hores
els potsers de tresquarts,
ni les papallones sensales,
ni els xiclets de menta tèbia.

Transpiro
per coartades de comissures
i tu,
tan tendra,
que et fons en tasses de pomiol
i en sucres xops d'imants d'escuma.

Avanço anant enrere
i les ones em retornen
algues enredades 
i vuit culleres d'enyor salat.


17.1.11

Siena

Capses de llumins que espolsen mosques
invertebrades als envans grocs del fons del fons.
Artèries seques, ales cansades,
mixolídies a la porta.

Per les venes de les crosses
es coagulen els neguits.

Piquets a les entranyes
i dreceres per les conques mutilades.

Misèries a les genives.
Estrips a les sabates.
Migranyes als pulgars.

I aquest mal costum
d'arrencar-se els cabells
a queixalades,
de rebentar panys amb bicicletes,
de desglaçar peücs de parvularis,
de perdonar cicatrius estèrils,

de salvar-te els mots
a cada platja.

6.1.11

És

Quan estimem...
correm per casa amb xandall Puma,
fem malabars amb les mandarines,
recordem l'onze inicial de l'Uruguai del 74,
tenim mitjons al prestatge de les samarretes,
ajudem les velles a travessar el carrer,
comprem Nobel podent comprar Marlboro,
estrenem jerseis de llana amb pèls de gos,
llegim un programa marc,
rasquem la quarta,
follem amb els palmells.

Però mentrestant...
correm per casa amb pijama,
fem malabars amb globus d'heli,
recordem l'onze inicial de les "Carme" 94,
tenim samarretes al calaix dels mitjons,
espantem les velles quan travessen el carrer,
comprem drum i ens falten filtrus,
estrenem bufandes a quinzedagost,
llegim els prospectes mèdics,
rasquem la gola,
follem amb les fades blanques.

Comptem els anys per abrils.


4.1.11

Transeünt

                                    Els estats transeünts se succeeixen
                                       sense ordre 
                                       i tot és tan terminable-interminable
                                       tot és tant i tant és
                                       tot. 
                                       [Silvie Rothkovic]


Enfilo cabdells de llana
al cocsis d'una sargantana
mentre agonitzo, amorf,
sobre l'estora aspre de velcro.

Trànsit dens.
Embús de nusos tangents.
Dec botzina.
Gasolina.


P
L
A
F
!

Travessar.
Vides o zebres.

Amulets de neó.
Carbasses de tinta.
Sua.

Ja torno.
No m'esperis desperta.
Croissants?

Vi.. ra.
No recte.


Dipòsit d'inoxcrom,
al fons a la dreta.
No truqui.