28.3.11

Ucronia

També rebrego papers
on embolico somnis de sidra
i platets de coure d'on cauen
llavors malves i anells de plastilina.

Sota la cremor de la terra aspra
ordeno vides que s'han errat pel sisme
d'on provenen totes les paraules
i, com talp de doble bena,
m'entrebanco quan busco refugi
sota el pont d'una ena coixa,
purgatori de les penes que no suren
i de les hienes sense esòfag.

Atrapat dins del cristall
que fa girar el calisdoscopi,
simetria radiada per granets
de pebre negre,
acluco les hores que em deu
el record de no tenir-te
quan els ampits no s'arrepengen
sobre el meu pit de fils de torba.

I ara dubto entre amagar-me
com un corc entre la feixa
o ser un blanc trist alabastre
d'una pedra a l'escullera.

23.3.11

Floc

Ens separen jerseis de ratlles
i matins de xocolata en pols.
Deambulo, invertebrat, pels laberints
on cada rostre sembla igual
i cada gest, vagament desconegut.
I als mosquits negres dels bassals
se'ls desencaixen les mandíbules
quan et miolen els gats.

Em vas dir que no et busqués
entre la barba cendrosa del vagabund
que no es reconeixia les mans.
I ara se'm parteix la intuïció de l'ombra
quan t'endevino fràgil
rere el retorn de la porta.

Vull que em deixis que m'amagui, temerós,
com els ulls fràgils del cargol,
pels barris que ploren llaunes
i on als parcs els falten reixes.
L'espera al fons d'un got
esquerdat no pot ser més dilatada
que el record que em tens clavat
als costats de cada còrnia.


21.3.11

Al·logen

Aquest vespre l'hivern traït
m'ha estat rosegant l'esquena
mentre el baf de mar calent
m'espremia les artèries.
He arribat on m'han deixat les petxines
i els talls de vidre blau del revers de l'aire.
I em vessava de sodi la ferida
que em clivellava la pell colrada.

I al marge espectral on l'ona exhala
hi he cercat un ver miratge,
uns pantalons farcits d'arena nívia
i una bossa esparracada.

Però l'amar només m'ha retornat
un naufragi en la mirada
i el vapor de lluna morta.

Vinc d'un lloc que no és enlloc
si ser d'un lloc és ser d'aquí.

20.3.11

P(l)any

Quan truquis a la porta,
fes-ho en silenci,
que en els pisos de llumins
els pijames tenen mandra
i badallen els abrics sense boca.

Quan siguis al passadís,
enfila't al perfil de les persianes,
que els horitzons en línia
desfan el marc borrós de la mirada
i maregen els corcs de les capçades.

Quan enceris les rajoles,
esmola el ganivet de l'arítmia,
amb el qual m'esventro el cor
i els fetges dels ànecs quan són cecs.

Quan abandonis els llençols,
espanta la meva nàusea,
acaricia el vers on reposo el cap,
on vaig perdre vint batalles
i les claus de casa teva.

19.3.11

Jònic

Era dijous.
Era dijous i la lascívia d'emportava
      el rovell de les canals,
les bandes ampul·loses de cel pastís
      i els ròssecs de les gemmes
sobre els mugrons rugosos.

Potser ens vam negar
           els malabars de les carícies.
Les gèlides musaranyes
          que ens niaven als llavis de gerds
          topaven amb uns cossos erts
com els cadàvers dels rius.

Només existíem en sèpia
i les columnes ens semblaven
fils encetats de sang de Saturn,
capitells esverlats de guix d'aigua.

Pels porus ens queien
fatigades ciutats callades,
graons mullats
                     de sopa freda
                                       als baixos inundats
d'encenalls de pòmuls suaus.

Després de tot,
qui dels dos volia ser ser,
si ser només era nosaltres?


18.3.11

Hulla

                                  "Jo era en tu"
                                  Paul Celan

Imagino les celles del lèmur,
d'un carbó tosc antracita,
quan balbuceja pleonasmes
i s'entrebanca entre les cordes.

La pluja perboca gargalls
ferrats sobre teules d'uralita.
Tres unces per cada llentia
i mitja pena per les comissures.
Pago amb un bitllet de pena
i amb els retalls de les faldilles.

Que em cabrien tots els tus
en una capsa d'aspirines.
Perquè no hi ha prou quitrà
sota les ametlles
que pugui asfaltar les avingudes
dels teus eixos.

Visc subjugat entre claudàtors.
Al meu món li sobren massa comes
i al teu nom, massa fonemes.


17.3.11

Àcar

Dormia horitzontal sota
els angles morts dels angles morts.
Vorejava les llenques de les crostes,
d'un groc malalt de saxo hepàtic
i amb els ventres de les cames
s'apartava les pútrides escames que els quedaven
                                                        als peixos de la nit.

No en sabia.
Volia criar malves carbassa
al pic rodó de les estalactites,
trepitjar queixals de nata seca
a les boques pastoses dels núvols tendres,
resumir en un telegrama
per què rajaven buides les aixelles,
i qui escopia rosques d'esmalt escurat,
brots de lleganyes que mullaven les voreres
i soldats de peus d'argila.
No en sabia.

Va tornar a penjar l'hamaca
entre un record convex de fang i herba
i el niu corcat de l'aranya vídua
           que es gronxava
                        
de la crossa de l'aorta.