22.4.11

Perfet

Em consumo entre la cendra
d'una cigarreta de gel pàl·lid.
Al rostre, s'entelen les lleganyes
als seients d'un bus de matinada,
quan els bitllets lents ja no marquen
les juntures de la boca de vinagre

Demanava als carrers que esperessin
els primers revolts rere la lluna,
allà on les aus covaven matinades de baf calent
i basses d'un bordeus rascat.
Als xamfrans arlequinats
ressonaven les molles dels somiers,
la pólvora gastada als gallets
i la febril sirena d'una ambulància èbria.

Comptàvem per desenes
les tessel·les dels bordells
i xafàvem hores d'espant i basques,
intentant no perdre el còmput
de la litúrgia de les carícies.

A les lloses de la fanguera,
les urpes esgarrapaven nebuloses
de cera fosa i els mobles badallaven
la silueta retallada
d'un bolero a mitja tarda.

Seguint la mimesi del pèndol,
un costal farcit de palla seca,
el vaivé de la corbata de diumenge
i l'abric xopat de pluja.

21.4.11

Deriva

                            "... la importància infinita de tots els ports minúsculs..."
                                     [Balma Badal]

M'empasso una galàxia
de cràters còncaus.
Ja no queden epítets a les parets,
els motius s'ho han endut tot
i les rates esmicolen vigílies
de laments als matalassos.

Només queda córrer la teva lletra inicial
al capdavall del lexema del quart mes.
Marejar les arrugues del coixí
i deixar que em dissolguis
entre les falanges de pruna.

I sí.

Avui he rebut un port minúscul
dins d'una postal sense apòstrofs.
Les àncores senils a les dunes del front.
El retorn de la mar a cada galta.

20.4.11

Gerd

                                 "... esa debilidad del corazón
                                            que confía en nosotros..."
                                            [Luis Garcia Montero]


Se m'enganxa la mantega al paladar
i les vísceres s'encenen a l'estufa.
Xafo les restes de crostes de ceratina
cansades a l'estora verd morera.

El tamboret podrit de tèrmits
quasi no em suporta les natges
ni el pes ploma de les pestanyes.

Penjo la matriu al cantell lliure de les parpelles.
Estrany, permuto oxigen per diòxid.
Ventre per entranya.
S'accelera la ranera de l'agonia.

M'hi empeny com un imant de sal
se sent atret per les hereves del pèlag.
Cala endins, el fred.
Més al fons, l'íntim refugi de la pausa.

Secretament absort,
m'espio les mans plenes de lava:
arestes de metall m'obturen els ventricles.

19.4.11

Homei

Sobre el groc, el somriure
dels pallassos sense circ
desordena paral·lels en arc,
calaixos farcits d'estelles.
Un peu davant de l'altre
i l'abisme sota la planta.
L'impuls t'empeny i arrossegues
el neguit fins al caire de l'infinit,
on les pedres xisclen ofegades
de cautxú i de fums de carboni.

Mig dubte enrere i retorna l'apnea
als narius de les sabates,
l'esbufec raspós a les celles de sutge.
Una empenta i... invisible.
El mirall del mirall sense imatge.

T'enretires a remuntar corrents
per on ja no passa l'aigua bruta
del diluvi que sobreïx de la clivella porpa
i que desemboca a l'epidermis
d'una hamaca al port de l'isòsceles.

Ja no dubtes.
Un bleix d'aire calent.
Dos fars clavats al tòrax.
Tres fraccions de carestia.

Creues.

No creuar és la teva absència.
Un disc verd per als daltònics.
La llengua a la cola dels sobres.

El nostre viure ambreintermitent.

18.4.11

Selene

Em penetres pels artells i les genives,
estès sobre l'asfalt de grumolls negroliva,
cames de terrella i braços sedats
al rovell d'un hemisferi verge,
esperant que em coagulis,
que m'arranquis els cabells,
que em mosseguis els pits
d'on neixen els teus polzes.

M'arribes sinuosa als engonals,
noto el teu batec moll de nit
i banyat d'habitació fosca,
gotes que cremen descalces
allà on les ungles rabegen
de saliva i de rosada.

Em rentes els malucs tacats
d'obagues i rajoles fredes,
d'esperma sec de matinades
que han fet crosta a les vànoves
difuntes, rastre palès
de desferres de miasmes.

Dels lòbuls se m'escolen
regalims de perles esbotzades
pel brogit incessant de les campanes
de vitri, de la gola que tus
herències de ginebra i de safrà.

Llavors, del besllum en fas contorns
d'ombres enyorades d'orbe
i d'òsculs de pau vençuda.

Tu em vas prometre l'eclipsi.
Jo et vaig demanar la lluna.

17.4.11

Pruïja

Després d'amar-te
queden solcs muts als palmells
de les ginestes.
Les façanes es desglacen,
vídues de policrom,
entre desitjos de fulles seques
i pues escapçades d'esbarzers.

M'acabo d'estirar al llit.
Ens hem fet l'amor als llavis
i hem ejaculat somriures de nit
i d'esperances.
I el teu nas que et fa de cor
murmura cels d'ulls
i espurnes de mandarina.

M'ennuego al clot nu
de cada vèrtebra que et ressegueixo,
m'amago al ventre, dins del nus del melic,
i un sender de borrissol
em mena a la deu de tot alè.

Després mossegues comissures
als taps roigs de cada boca
i l'eternitat acaba on comencen
els teus iris.

Continuo bufant-te les parpelles.

12.4.11

Fanal

Si fos de ferro,
oxidaria els paraigües tristos
dels avis que ensumen l'hivern,
les motxilles dels nens sense boca,
les artèries dels penjats.

Si fos de vidre,
ratllaria les cames dels coixos
que puden a cera de missa,
els gerros de fulles violades,
els mercuris difunts de les neveres.

Si fos de plàstic,
desfaria amb pànic la saliva
malalta de la nit de la iguana,
les vanitoses ales d'Ícar,
els botons que et separen del pubis.

Si fos de sol,
cremaria els versos que em plores,
les escames caduques de l'esquena,
les hores d'atzucacs taronges i molls.

Si fos.

Si sóc,
encara he d'existir dins del teu cosmos,
preludi embrionari de l'orgasme,
cuca de llum i d'aigua estancada,
miralls de gebre i de nostàlgia.

11.4.11

Anhel

Es tracta de sagnar cristalls magenta.
Es tracta d'oblidar forma i essència.
Es tracta de córrer a càmera lenta.
Es tracta de sedar l'efervescència.

Es tracta de ser immens en miniatura.
Es tracta d'enterrar-se amb sorra fina.
Es tracta de no perdre el mal d'altura.
Es tracta de penjar-se amb la cortina.

Es tracta de buscar tres peus al gat.
Es tracta d'alterar el camp rotatori.
Es tracta d'escopir a la cara el fat.

Es tracta d'empassar-se aigua salada.
Es tracta de polir albes d'ivori.
Es tracta d'estimar-te en l'abraçada.

10.4.11

Balala

Bes clos del darrer tany,
germen de les boques sense filtre,
allarga la mà que et cerca
entre encenalls de vidres foscos
i pinzells xopats de saba.

Mira com et persegueixen
els blaus quan guardes el vent
prop de les ombres,
quan l'estràbica mirada
no ens condemna a un endemà
buit de nosaltres.

Atansa'm la copa del salze
que caduca de l'arrel,
la dent lasciva contra el llavi
esqueixat de suc de móra,
aquesta raresa de diumenge
que nia del somni de l'úter.

Que només ens queda la tardor
i tres quarts de sístole,
que només em queda un llac
que et naufraga a la retina,
un mig món que comença en els teus dits,
dos llençols que fan set mars
i tres coixins, la nostra nau.

7.4.11

Cerca

Pressa.
Una soga que nua fils
de llana i de crosta seca,
que ofega els paladars
de la gruta de la nit,
apaga un cul d'espelma fosa
que vacil·la dins del
coll balder d'una granota.

És el retall adjunt de l'autèntic
miratge tèrmic que desfà
els colzes de vapor.
Les engrunes que recullen
els coloms malalts de pena
i les gotes que els deuen els oratges.

Per ànsies de perdre el pols
al tosc encís de l'escorça erma
m'he oblidat de dur la canellera
i la cinta que estrenyia l'equipatge.

Que em deia que no traiés 
els molars de l'endoll on m'ajunto amb el cian,
que la fòbia del seu sisme
encara no em tomba els flacs genolls
que sostenen la carn crua
de memento i lletania.