20.4.11

Gerd

                                 "... esa debilidad del corazón
                                            que confía en nosotros..."
                                            [Luis Garcia Montero]


Se m'enganxa la mantega al paladar
i les vísceres s'encenen a l'estufa.
Xafo les restes de crostes de ceratina
cansades a l'estora verd morera.

El tamboret podrit de tèrmits
quasi no em suporta les natges
ni el pes ploma de les pestanyes.

Penjo la matriu al cantell lliure de les parpelles.
Estrany, permuto oxigen per diòxid.
Ventre per entranya.
S'accelera la ranera de l'agonia.

M'hi empeny com un imant de sal
se sent atret per les hereves del pèlag.
Cala endins, el fred.
Més al fons, l'íntim refugi de la pausa.

Secretament absort,
m'espio les mans plenes de lava:
arestes de metall m'obturen els ventricles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada