15.3.12

Avarat

Trenco rumors a les fosques
mentre ondulo amb les falanges
la sorra farcida de morses.

Quan em baveja el mentó
de pus quitrà de les gal·làxies
sé que és l'hora de les llengües soltes,
un deix de grassa rere els sòcols.

Es coagula el vernís
per les conques d'uralita.
I els troncs no ens deixen ser vells
ni juntar-nos amb frontisses

de peücs i diademes.

Sóc fet per guanyar ones
on els mars perden les hores.


10.3.12

Borneo

He estripat closques seques
i les pells de les sargantanes

he fet rodolar molsa
al fangar de la tartera,
he estirat la clau del pany
i el ferro rovellat de l'armari.

I a cada clot que et deixaven els porus
he sucumbit a les inèrcies dels artells
a les vigílies dels profetes,
a les comissures de les òlives.

Perquè ja no sé com ser
per ser qui era,
un mos de polpa de nabius
tacat als marfil de les parets.

Elefant.

Tan gris
com el colp del mall
entre les branques.

7.3.12

Eupnea

Jackjohnsoneja'm a l'esquena
els llavis crus de les formigues,
el trànsit
                               lent
                                                de
                  les

        sa-
                             
                                     ba-

tes
cremant l'asfalt de les voreres.

Que és l'hivern sòlt de les tarteres
el record dels teus benharpers,
un esqueix a les moreres,
nens de sorra de graveres.

Decimals de ciris blancs
pengen de les estries
on em vas deixar rajant
tracychapmans laminades.

Et deixo un desgast als artells
i un tremolor mig eddievedder.


6.3.12

Tempir

Tenyeixo les ombres
pel revers de la lluna
i emanen flocs de fum i meandres.

Un ressò buit
al pàl·lid tub de la tempesta
i els parèntesis dels llavis que anuncien primavera.

Aquesta primavera tan revolta
que fa olor de dona nua
i els porus tacats de sol
als laberints concèntrics de carbó.

Les mans nuades de miralls
i els ulls xopats de cera blava,
on es perd la línia dels noms sense nom
i el vesprejar dels marçs d'abric.

Papallones als narius
i en un racó humit de les pestanyes,
un pou de gerds i vi.

Et procures la vida dolça d'ara.

I aquell so net de la neu verge.