15.3.12

Avarat

Trenco rumors a les fosques
mentre ondulo amb les falanges
la sorra farcida de morses.

Quan em baveja el mentó
de pus quitrà de les gal·làxies
sé que és l'hora de les llengües soltes,
un deix de grassa rere els sòcols.

Es coagula el vernís
per les conques d'uralita.
I els troncs no ens deixen ser vells
ni juntar-nos amb frontisses

de peücs i diademes.

Sóc fet per guanyar ones
on els mars perden les hores.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada