10.3.12

Borneo

He estripat closques seques
i les pells de les sargantanes

he fet rodolar molsa
al fangar de la tartera,
he estirat la clau del pany
i el ferro rovellat de l'armari.

I a cada clot que et deixaven els porus
he sucumbit a les inèrcies dels artells
a les vigílies dels profetes,
a les comissures de les òlives.

Perquè ja no sé com ser
per ser qui era,
un mos de polpa de nabius
tacat als marfil de les parets.

Elefant.

Tan gris
com el colp del mall
entre les branques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada