Tenyeixo les ombres
pel revers de la lluna
i emanen flocs de fum i meandres.
Un ressò buit
al pàl·lid tub de la tempesta
i els parèntesis dels llavis que anuncien primavera.
Aquesta primavera tan revolta
que fa olor de dona nua
i els porus tacats de sol
als laberints concèntrics de carbó.
Les mans nuades de miralls
i els ulls xopats de cera blava,
on es perd la línia dels noms sense nom
i el vesprejar dels marçs d'abric.
Papallones als narius
i en un racó humit de les pestanyes,
un pou de gerds i vi.
Et procures la vida dolça d'ara.
I aquell so net de la neu verge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada