1.9.10

de vegades...

i quan tot sembla que és, només esdevé. només un ara que ens empeny cap a un etern encara, cap a un cosmos finit pel qual caiem i que ens transporta altra volta al mig d'un quisapon... ple de quisapquè.

que al capdavall de l'infinit, som un "nosaltres" que camina,
una constel·lació dins d'un calidoscopi de pedres d'aquelles de baratillu,
una càmera colorcarbó d'un pneumàtic de bicicleta bh rovellada al garatge.

però som nosaltres. i som més forts, més tendres i més lliures.

perquè nosaltres junts podem fer més gran i més net el nostre món. el nostre món, que tan sols depèn de nosaltres i de les nostres il·lusions.

gràcies per ser-hi. i ser-hi vol dir ser-hi sempre.

6 comentaris:

  1. Ara només et falta fer-te un Twister.

    ResponElimina
  2. Ha caigut dels núvols,
    o potser del cel.

    Inesperat.

    ResponElimina
  3. Benvingut.

    la paraula es la força de l'intel.ligent, aquell q no la sap utilitzar o fa amb una arma.
    les teves paraules sempre diuen coses intel.ligents.

    ResponElimina