30.11.10

Murmuris

Es perdien les oclusives
entre els corrents fricatius
i els nius de les guatlles romanien
erts, color de terra aspra.

Es balancejaven els cossos nus
entre les estores i els llagrimals,
entre la tercera epístola i l'apocalipsi.

Que ja fa dies que fa dies
que fem tard a tot arreu,
que ens cremen mots de sutge
als cràters del rostre ateu.
Que les sensacions anàlogues
semblen displicents en els combats,
bandejades del contacte suau dels
pits de cotó fluix.

Eren.
Murmuris de mandarina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada