7.12.10

Abric

Allà on creix el quart de lluna
que perfila els sostres dels terrats...

Allà on es traspassen els ultramarins
i les arestes del còdols còncaus...

Allà on la brisa és el dors de dits
a les ungles retallades...

Allà on no descansen els turqueses
ni els sospirs que vessen llavis...

Que demà vaig caure en un pou de glaç
que sotjava mitges
i em van suportar les esquenes
que arrambaven les aixetes.
Que empassava pinyols de préssec de vinya
en un confit de terra erma.
Que sindicava petons a les arrugues
de les closques buides de les tortugues.

Que a l'abril tremolava amb una ela
i em vas acollir dins d'una ce.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada