21.12.10

Barley

                                       The sun brightens tardily
                                       among the pithless reeds.
                                        [Sylvia Plath]


Em graves al subconscient
passats i futurs moments d'olor de cirera.
I jo que m'he deixat les claus a la butxaca
i el canvi per al xampú.

Inerta.

Espera.
Inerta.

I córrer.
I que et caigui silenci salat sobre els braços.
I que esperis el desglaç.
I que t'escapis per l'horitzó de llum
entre la porta i el parquet.

I a fer equilibris al final del cingle.
Cap a perseguir els rínxols del sol.
I fer que no respires.
I deixar anar el peu dret
sobre la brisa.

Que estic fart de comptar rajoles
grogues i arrels de pollancres orfes.
Que encara compto amb els dits
les albades que em taquen el pijama.

Sort que sempre porto llunes,
per si potser encara hi caben
set llàpits sense punxa.

2 comentaris: