9.12.10

Bemoll

                                        A dins del pit jo hi tinc
                                        punyals de coloraines.

                                        [Enric Casasses]


Cauen els arpegis de sèptima
al lustre de cordes de vímet
mentre el pont d'enllaç d'ivori
declara un ultimàtum als tapissos.

Fràgil com els negres horitzons aguts
d'un piano d'afinació trista,
així t'interpreto.

I en cada gest,
en cada afecte i en la tendresa,
en aquell cristal·lí que endevenino
rere els iris vernissats de mel i fusta vella,
un record dolcíssim se m'emporta
cap a una esfera infinita
de mantells de purpurina blava.

Venies amb els ulls a les palpentes
i ploraves amb dos cors a la vegada.


3 comentaris:

  1. Les mateixes de notes de Chopin, cauen com purpurina.

    Com quan esperes que plogui, i cauen apòstrofs.

    ResponElimina
  2. A mi em cauen apòstrofs després de les tés.

    ResponElimina