31.12.10

Meandre

Forats que cauen en forats
de porpra i de magenta.
Han criat molsa les escales 
a les naus de les boires tèbies.

Les ulleres dels astròlegs
només s'entelen d'un sol vidre
i així es vengen de les ostres mudes
que s'empassa la mollera.
Em falten dosis d'espirals
combatent al crepuscle dels herois.
Barques d'un beix escapçat
que xisclen al bassal de les oques.

Desperta, inert,
sobre un canyissar de sucre candi
i les móres negres escupen
lleterades de múrgoles i tritons.

Me n'aniré.
Que em colguin entre una coda sincopada
i una semifusa en un lied de Debussy.

Que res és més trist
que una tovallola sense pelfa
a la pica d'un ós bru.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada