30.1.11

N(v)espres

Cercles.
De llauna i de salitre.

Perles que caven forats
al buit que deixen les arrels a la branca.
Les llunes sense diàmetre ni ritme
copulen sobre els coixins del dits,
càlids i avellutats,
atapeïts i harmònics
com els ferros de les llibretres blaves.

Miques d'asfalt als rellotges,
pneumàtics que derrapen a l'herba
seca, com la boca molla de l'ebri.
Amido amb pams els sortints dels voladissos
i amb la llengua repasso
els contorns de les sabates velles.

M'aixeco.
Orino.
Em tambalejo cap a la soca.
Ahir arribava a collir nespres
de les branques encara tendres.

Els ulls de fusta trobava, sobretot, a faltar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada