23.1.11

Regalèssia

                                     (...) quan tot era un mantell de buit molt fi
                                        i el negre, un sol color sense cap vora.
                                        [Carles Torner]


Els voler
 
només serveixen per mastegar
genolls de gebre sota el bassal dels ulls.
Per arrencar el plàstic de les cintes verges
i els grumolls de pena als turmells,

per esgarrapar el fòsfor
que escupen els glaçons
pinçats en un dit que supura aigua.

Per fer tremolar els vidres de terrissa
i bastir andròmedes d'espirals.
I amunteguem esclaus de son
sobre les tiges de maragdes,
per bessons d'escorça
amarats de semen d'eucaliptus.

Ja no hi ha cap lloc segur.
Ni la tenda de llençols freds,
ni les membranes dels ànecs,
ni els sòcols polsinosos de fals marbre.

No em vindran a salvar les hores
els potsers de tresquarts,
ni les papallones sensales,
ni els xiclets de menta tèbia.

Transpiro
per coartades de comissures
i tu,
tan tendra,
que et fons en tasses de pomiol
i en sucres xops d'imants d'escuma.

Avanço anant enrere
i les ones em retornen
algues enredades 
i vuit culleres d'enyor salat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada