9.2.11

Iglú

No em calien ganivets
per esventrar el tel de les aigües.
Encara quedaven talls a les fibres
d'espart i cànem de les cortines.

El cos masegat de l'alfil negre
volava en perpendicular
sobre el roc de l'escullera,
a roda d'un Corvette del 58.

Dimarts al matí vaig perdre
el nord del nord.

Gust de segell d'una carta caducada.

I el meu refugi.
Que es fonia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada