4.2.11

Pitiüses

                                 Demà, si de cas.
                                    [Jordi Vintró]


Que no aixeca la pols ni el rastre
ni la darrera ganyota sanglotada.
Li cremaven pires als colzes,
els sufixos sense mots,
les orelles degotant,
esmicolant els ullals
afamats dels licàntrops
al nervi obert.

Un filtre de llum mòrbida,
anul·lada pel contrast del pictograma,
rebotava sobre el níquel de l'arena,
als peus de Júpiter silent.
Genives èbries de sal gruixuda.

Guardaves dins dels braços
ampolles de gebre i neu,
i la teva pell, encara tensa,
tenia un lleu regust de lluna salada.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada