3.2.11

Quarts

Fa sis quarts que.

I un d'aquesta sola que arrossego
i que em rescata les escames de l'esquena,
els cordills de les sandàlies.

Arrepenjat als fars de la furgoneta
i al fràgil revolt,
que s'esperava a les cantonades dels teus ulls,
que ploren sofre i que amarguen
l'amargor de les ametlles.

Daus de plàstic roig i gomets de tempesta d'estiu.

Quan et vaig sortir a buscar
feia sis quarts que ja no hi eres
i vint eternitats que m'esperaves.
Cortines, que badallaven, anèmiques.
Al porxo, els pardals s'ofegaven en morfemes.

Intentava restar en quinze.
Es desfeien els rellotges.
Parien les lleganyes.
Semblaven els miratges.

Just en el precís instant de ser.


1 comentari:

  1. Fa anys vaig conèixer en Joe.
    Sap portar molt bé la boina,
    però no sé si ha provat mai el sofre.

    Tot i així,
    segur que també es corda molt bé les sandàlies.

    ResponElimina