23.2.11

Renard

Cleptòmana d'apologies lliures,
embolcallats en pergamins gastats,
nedaves amb jaqueta
quan al cel hi volíem buscar 
més pa que estrelles
i la mar era una constant
invitació a la fugida.

I nedaves, sí, nedaves
on el fum perd els misteris
i els vidres, l'alè.
On els índexs perden pròlegs
i les preguntes, els per què.

Els martinets de forja,
d'atmosfera cilíndrica,
retrunyien de ferro les urpes
de cola i formigó.
Quan tu,
arrupida entre el tors i els genolls nus,
coïes un cubell de lava verge
entre viaranys perduts a la conca angosta.
Quan jo
drenava aigües fecals
entre guilles famolenques.

Hi ha un lloc, no sé on,
on cada dia és una tarda d'estiu de diumenge.

El trobaré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada