22.2.11

Teïna

... que se m'enganxen les lleganyes
als atlàntics mars de crancs de roca,
espigues de llauna oxidada
als camps inerts de la tosca dalla.

Mocadors de ceres Manley
a les andanes i a les vi(d)es,
somnis colgats de catenàries
amb soga fina d'eucaliptus.

Que'm fascina el lòbul
satinat de l'Óssa Menor,
que rellisca quan t'hi corres,
i fas que s'alcin les matinades grises
i marxin els combois de les paraules.

Això.
I la febril mania de comptar faroles
dins dels cràters corall dels teus llavis.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada