21.3.11

Al·logen

Aquest vespre l'hivern traït
m'ha estat rosegant l'esquena
mentre el baf de mar calent
m'espremia les artèries.
He arribat on m'han deixat les petxines
i els talls de vidre blau del revers de l'aire.
I em vessava de sodi la ferida
que em clivellava la pell colrada.

I al marge espectral on l'ona exhala
hi he cercat un ver miratge,
uns pantalons farcits d'arena nívia
i una bossa esparracada.

Però l'amar només m'ha retornat
un naufragi en la mirada
i el vapor de lluna morta.

Vinc d'un lloc que no és enlloc
si ser d'un lloc és ser d'aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada