23.3.11

Floc

Ens separen jerseis de ratlles
i matins de xocolata en pols.
Deambulo, invertebrat, pels laberints
on cada rostre sembla igual
i cada gest, vagament desconegut.
I als mosquits negres dels bassals
se'ls desencaixen les mandíbules
quan et miolen els gats.

Em vas dir que no et busqués
entre la barba cendrosa del vagabund
que no es reconeixia les mans.
I ara se'm parteix la intuïció de l'ombra
quan t'endevino fràgil
rere el retorn de la porta.

Vull que em deixis que m'amagui, temerós,
com els ulls fràgils del cargol,
pels barris que ploren llaunes
i on als parcs els falten reixes.
L'espera al fons d'un got
esquerdat no pot ser més dilatada
que el record que em tens clavat
als costats de cada còrnia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada