19.3.11

Jònic

Era dijous.
Era dijous i la lascívia d'emportava
      el rovell de les canals,
les bandes ampul·loses de cel pastís
      i els ròssecs de les gemmes
sobre els mugrons rugosos.

Potser ens vam negar
           els malabars de les carícies.
Les gèlides musaranyes
          que ens niaven als llavis de gerds
          topaven amb uns cossos erts
com els cadàvers dels rius.

Només existíem en sèpia
i les columnes ens semblaven
fils encetats de sang de Saturn,
capitells esverlats de guix d'aigua.

Pels porus ens queien
fatigades ciutats callades,
graons mullats
                     de sopa freda
                                       als baixos inundats
d'encenalls de pòmuls suaus.

Després de tot,
qui dels dos volia ser ser,
si ser només era nosaltres?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada