20.3.11

P(l)any

Quan truquis a la porta,
fes-ho en silenci,
que en els pisos de llumins
els pijames tenen mandra
i badallen els abrics sense boca.

Quan siguis al passadís,
enfila't al perfil de les persianes,
que els horitzons en línia
desfan el marc borrós de la mirada
i maregen els corcs de les capçades.

Quan enceris les rajoles,
esmola el ganivet de l'arítmia,
amb el qual m'esventro el cor
i els fetges dels ànecs quan són cecs.

Quan abandonis els llençols,
espanta la meva nàusea,
acaricia el vers on reposo el cap,
on vaig perdre vint batalles
i les claus de casa teva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada