17.3.11

Àcar

Dormia horitzontal sota
els angles morts dels angles morts.
Vorejava les llenques de les crostes,
d'un groc malalt de saxo hepàtic
i amb els ventres de les cames
s'apartava les pútrides escames que els quedaven
                                                        als peixos de la nit.

No en sabia.
Volia criar malves carbassa
al pic rodó de les estalactites,
trepitjar queixals de nata seca
a les boques pastoses dels núvols tendres,
resumir en un telegrama
per què rajaven buides les aixelles,
i qui escopia rosques d'esmalt escurat,
brots de lleganyes que mullaven les voreres
i soldats de peus d'argila.
No en sabia.

Va tornar a penjar l'hamaca
entre un record convex de fang i herba
i el niu corcat de l'aranya vídua
           que es gronxava
                        
de la crossa de l'aorta.

2 comentaris: