10.4.11

Balala

Bes clos del darrer tany,
germen de les boques sense filtre,
allarga la mà que et cerca
entre encenalls de vidres foscos
i pinzells xopats de saba.

Mira com et persegueixen
els blaus quan guardes el vent
prop de les ombres,
quan l'estràbica mirada
no ens condemna a un endemà
buit de nosaltres.

Atansa'm la copa del salze
que caduca de l'arrel,
la dent lasciva contra el llavi
esqueixat de suc de móra,
aquesta raresa de diumenge
que nia del somni de l'úter.

Que només ens queda la tardor
i tres quarts de sístole,
que només em queda un llac
que et naufraga a la retina,
un mig món que comença en els teus dits,
dos llençols que fan set mars
i tres coixins, la nostra nau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada