12.4.11

Fanal

Si fos de ferro,
oxidaria els paraigües tristos
dels avis que ensumen l'hivern,
les motxilles dels nens sense boca,
les artèries dels penjats.

Si fos de vidre,
ratllaria les cames dels coixos
que puden a cera de missa,
els gerros de fulles violades,
els mercuris difunts de les neveres.

Si fos de plàstic,
desfaria amb pànic la saliva
malalta de la nit de la iguana,
les vanitoses ales d'Ícar,
els botons que et separen del pubis.

Si fos de sol,
cremaria els versos que em plores,
les escames caduques de l'esquena,
les hores d'atzucacs taronges i molls.

Si fos.

Si sóc,
encara he d'existir dins del teu cosmos,
preludi embrionari de l'orgasme,
cuca de llum i d'aigua estancada,
miralls de gebre i de nostàlgia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada