17.4.11

Pruïja

Després d'amar-te
queden solcs muts als palmells
de les ginestes.
Les façanes es desglacen,
vídues de policrom,
entre desitjos de fulles seques
i pues escapçades d'esbarzers.

M'acabo d'estirar al llit.
Ens hem fet l'amor als llavis
i hem ejaculat somriures de nit
i d'esperances.
I el teu nas que et fa de cor
murmura cels d'ulls
i espurnes de mandarina.

M'ennuego al clot nu
de cada vèrtebra que et ressegueixo,
m'amago al ventre, dins del nus del melic,
i un sender de borrissol
em mena a la deu de tot alè.

Després mossegues comissures
als taps roigs de cada boca
i l'eternitat acaba on comencen
els teus iris.

Continuo bufant-te les parpelles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada