18.4.11

Selene

Em penetres pels artells i les genives,
estès sobre l'asfalt de grumolls negroliva,
cames de terrella i braços sedats
al rovell d'un hemisferi verge,
esperant que em coagulis,
que m'arranquis els cabells,
que em mosseguis els pits
d'on neixen els teus polzes.

M'arribes sinuosa als engonals,
noto el teu batec moll de nit
i banyat d'habitació fosca,
gotes que cremen descalces
allà on les ungles rabegen
de saliva i de rosada.

Em rentes els malucs tacats
d'obagues i rajoles fredes,
d'esperma sec de matinades
que han fet crosta a les vànoves
difuntes, rastre palès
de desferres de miasmes.

Dels lòbuls se m'escolen
regalims de perles esbotzades
pel brogit incessant de les campanes
de vitri, de la gola que tus
herències de ginebra i de safrà.

Llavors, del besllum en fas contorns
d'ombres enyorades d'orbe
i d'òsculs de pau vençuda.

Tu em vas prometre l'eclipsi.
Jo et vaig demanar la lluna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada